Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/317

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

pero portáulo á la mansió divina
hont té un palau la terra llemosina
pèls que sa gloria foren y esplendor.
Portáulo allí hont dels reys, héroes y prínceps
tenen las sombras immortal morada,
que plassa reservada
hi allí entre tots pèl mártir del amor.
Es Ausias March! es éll!... sortíulo á rébrer
sabis que al món ab obras assombrareu,
y vosaltres, ó reys, que subjectareu
imperis grans al jou de vostra lley.
Es Ausias March! Es éll! Que li obre via
de eixos morts coronats la turba inquieta....
Majestats del talent, ¡plassa al poeta!
y majestats del trono, ¡plassa al rey!





TRISTESAS DEL COR.

Qui no es trist, de mos dictats no cur.
Ausias March.

¡Oh nits de amor, cuant prestament passadas!
hermosas, dolsas nits, ¿hont sóu fugidas?...
rahim de flors hermosas, perfumadas,
en lo tronch del amor mateix marcidas,
pèls vents de la tardor arrabasadas!
Presents estau á la memoria mia !