Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/40

¿Ahont son? No ho vulgau saber.
La turba desenfrenada
en la sanch de los seus cosos
las mans y brasos se banya.
Tot son ays, tot son renechs,
tot son suors y son llagrimas...
 Ministre que aixó has portat,
causador de eixas desgracias,
D. Gaspar, lo compte duch...
ó nasqueres sense entranyas,
ó no tens perdó de Dèu,
ni del rey, ni de la Espanya!!!
 En va per calmar las turbas
los concellers se adelantan.
 — Res de sanch, barceloneses,
que la sanch ab sanch se paga, —
diuhen de son zel portats.
 Y lo poble mata y mata.....
que si sanch se cobra ab sanch,
sanch déu la gent castellana,
perqué 'ls pobres que obeheixan
pagan deutes dels que manan.
 En va també presurosos
per contenir la matansa,
lo Santísim Sagrament
los frares trauhen de casa;
perque com están las turbas
no hi ha Dèu que ab ellas valguia.
La Iglesia crida.— ¡Perdó! —
Y el poble respon:— ¡Venjansa! —
 En va per fí, de las tombas