en la espantosa morada
búscan alguns salvació....
Lo poble furiós avansa,
y sens pietat ni respecte
las emprén á punyaladas
ab los vius y ab los difunts,
puis tal la sanch lo emborratxa,
que fins romp los ganibets
en lo pit de las estatuas.
— ¡Via fora!— cridan uns.
— ¡Som atents— ne cridan altres.
Los uns viva, los uns muyra!
Y el bom.... bom.... de las campanas
diu á los pobles vehints:
— Imiteu eixa matansa,
que si Barcelona pren
compte de injurias pasadas,
injurias á tots ne sobran,
agrávis á cap ne faltan.
Per coronar la tragedia
falta no obstan una hasanya.
Lo compte Santa Coloma
surt fujitiu de sa casa,
y en dos galeras de Génova
los ulls llagrimosos clava.
Lo virey de Catalunya,
lo alter nos de lo monarca,
trapitja de San Bertran
l' arena que el sol abrasa,
y fan plorar á las rocas
los sospirs que del cor llansa.
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/41
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.