Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Adeu siau de Queralt
las pintorescas montanyas,
Adeu sias, Barcelona,
que un jorn me vas rebre' ab palmas...
Jo men' porto ton recort
á las platjas de la Italia;
y per mes que 't sigué ingrat
no 'm maleesquias, oh patria!
 Aixís ne parlá, y los ulls
en la mar congoixós clava,
en la mar que al compte roba
la postrimera esperansa.
 Las galeras genovesas
sense ell á la mar se llansan,
y prompte son pal mes alt
s' enfonsá en las onas blabas.
D. Dalmau no pogué més,
la fatiga lo desmaya,
y allí hont son cos ne caigué
deixá l'arena mollada.
Un suspir surt de sa boca
murmura algunas paraulas,
y á lo Dèu que l' abandona
rendeix solitari l' ánima.
 Peró descubert al punt
per la gent de la Dressana,
corren ab ell tot seguit
y fret com ja s' encontraba,
lo cor que nadaba en fel
li cusan á punyaladas.
 Y no habent fera mes fera