Aquesta pàgina ha estat revisada.
que un poble cuan se desmanda,
prosegueix la degollina
en los carrers y en las plasas.
Tot es crits y destrucció
la sanch de cent cosos raja,
y la venjansa del poble
puja de Dèu á la estansia
entre los ays dels ferits
y entre lo fum de las flamas.
LA PASTORETA.
Devallant per la alta serra
y fent mil saltirons van
unas cabretas hermosas
com un vol de coloms blanchs.
Detrás de ellas va una nina,
una nina de pochs anys
que es la flor de las pastoras,
y la enveja dels sagals.
Sota un sombreret de palla
llisca son cabell rissat,
son cabell ab qui 'l vent juga,
besantlo ab continuo afany.
Sos negres ulls carinyosos
