Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/44

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

son dos sols de tan brillants,
y sos llabis, no son llabis,
son dos cintas de coral.
Sa cintura es tan primeta,
que se li empunya ab dos mans,
y sa planta tan lleugera,
que en lloch hi deixa senyal.
L' aigua li diu que es hermosa
cuant se enmiralla en lo estany,
y li dihuen que es divina,
vensuts de amor, los sagals.
Mès ¿qué importa á la pastora
que assó li diga lo estany
si en mitj de sa sensillesa
no sab lo que es vanitat?
¿Qué li importan las finesas
dels pastors y dels sagals,
si no compren la innocent
son llenguatge enamorat?
Sos amors son las cabretas
que ella guia ab tant afany,
las cabretas saltadoras
que ara corren serra avall.



Arribaban á la plana
la nineta y son ramat,
cuan la claror de la tarde
acababa de espirar.
Era aquella hora tranquila