Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

en que 'l vent dorm reposat,
la font dolsament suspira
al rumor de sos cristalls,
las flors ja tancan porugas
sos botons embalsamats,
y los aucellets descansan
en brancas ó llits de gram.
Era l' hora en que á la terra
sol la obscuritat baixar,
cuant de repent lo galop
se ou de un caball desbocat:
las cabras, estemordidas,
se remolinan al pas,
y en va la pobre pastora
las empeny cap á un costat,
que, espantat de las cabretas,
se posa dret lo caball,
y lo caballer que 'l munta
vacil·la un moment, y cáu.
 Esglayada la nineta,
tota tremola de espant;
mès corre á donar auxîli
al caballer del caball,
que está desmayat en terra,
banyat en sa propia sanch.
 La nina cobra mès forsas,
vehent lo perill tan gran;
en busca vá de aigua pura,
y lo retorna ab afany;
luego 's despulla la espatlla,
y fa venas de son xal,