Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 ¡Ay! aquell caballer noble,
tan noble com carinyós,
ha robat sols ab tres dias
la dolsa pau de son cor.
 Cuant éll dins de la cabanya,
postrat al llit del dolor,
rebía ple de ternura
los sèus purissims consols,
 Prengué sa ma alabastrina,
y, apretantla sobre l' cor,
li féu sentir una flama
que ara l's abrasa á tots dos.
 Li ha parlat de una ventura
que avassalla tols los cors,
li ha parlat de un Dèu que es cego,
y tira fletxas per tot,
dins lo alcássar del monarca,
dins la casa del pastor,
y ara ja comprén la nina
lo llenguatge del amor.



 Un dia en la casa blanca,
la caseta de las flors,
tot era profundas queixas,
tot era suspirs y plors,
que, curadas las feridas,
pero mal curat del cor,
lo galan de la caiguda
sen' tornaba ja á la cort.
 La nina, la pobre nina
estaba sense consol;