Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/51

los hombres y las muqueres!
 ¡Cuan bé diu un autor nou,
que el que pel món no camina,
es com un poll de gallina
acabat de eixir del ou!
 Calla, calla, que estic lelo,
y per mes que vacha alerta,
á lo millor, ¡santo sielo!
yá em tens en la boca uberta.
 Pero no anem fent el tonto,
pues no es llans este de riure,
y lo que t'hacha d' escriure...
mas vale tarde que pronto.
 Fá mich añ, que, segons saps,
per la meua mala estrela
em fiu, Pascualo, á la vela
en un barco ple de naps;
 Y buscantlos les pesetes
á tots estos macameus,
carreguí també fideus,
pesóns de figa, pelletes,
 Corfa de taroncha seca,
piñols de bresquilla tendra,
y pallús mesclat en sendra
del millor arros de Sueca.
 Pues, siñor, com vach dient,
bufant un bentet prou fort
en tres mesos... de repent
em claví dins d' este port,
 Aón en tens ple de curruixes
en lo chenero en lo barco,