Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

y enfangat en mich d' un charco
en tarquim hasta les cuixes.
 Mes no es este punt, amic,
el que em fá pendre la ploma,
sino el contarte, y no es broma,
entre quina chent estic.
 Figurat no mes, si vols,
si tindrá molta sustancia
esta chentota de Fransia
que diu aricó als fesols,
  Ansalad al ansiam,
crec que soulié á les sabates,
pondamur á les tomates,
y áles chiquilles Madam.
 Al pa li diuen dupén
el vi sinse nom el criden,
pues no mes li diuen ven,
y en un trago el got et buiden.
 Yo em ric com un albercóc
de vore que estos gabachos
son tan burros, y tan machos,
que no saben lo que es fóc;
 Ni que es perol, ni casola,
ni anguila, granota ó peix,
ni feche, ni lleterola,
ni carn de cuixa, ni greix:
 Y es tan inútil quels digues
oli, salses, caldo, ó neu,
com si els dius reñons, ó lleu,
anous, panses, meló, ú figues.
 Per dir peres fan poár