al cap li diuhen la tet
y á la vesprada suár
encara que fassa fret.
A voltes demane yo
aigua, obrint la boca tota,
y hasta que no dic deló
no men darán una gota.
Tabaco en la tabaquera,
mas que d' or tragués un sác,
no en tindrás, si á la estanquera
no li dius vinga el tabác:
Y está mòlt posat en us,
(así parlant entre els dos) .
el dirlos als chavos sus
com si foren algun gos.
Pera almorsar de-matí
hia qui es mencha un bou senser,
y si els dius ¿que feu ahi?
et contesten dichuner.
De modo que per mirar
uns dichunis tan estranys,
es pot vindre así á passar
la cuaresma tots los anys.
En lloc de setse es diu ses,
al mar mer, y nada mas,
de modo que en un poc mes...
no sé si m' entenderás.
Als criats y altres comparses
del caféns sels diu garsóns,
y mediant iguals raóns,
les criades serán garses.
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/53
Aquesta pàgina ha estat revisada.
