Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/65

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de tos cants melancólichs la dulsura,
may mès de tos abrassos la ternura,
ay! que per sempre n' has tancat los ulls!!...

Jo he vist ciutats, castells y richs palaus,
y festas, y saraus, y ricas galas,
sempre abatudas de mon cor las alas,
sempre perdut, trist sempre, sempre sol.

Jo he vist donas hermosas com las flors,
que ab llastimosos ulls m' contemplaban,
y al pobre fill en chor li preguntaban,
perqué ploras?... perqué mare no tinch!!...


Sol, solet sobre eixa terra
sembrada de dol y penas,
perdut entre las arenas
d' eix immens y ardent desert.

M' has deixat mareta meva,
m' has deixat veyent que ploro!...
jo no sé perqué no m' moro,
y vinch á trobarte al cel.

De que m' servirá la vida,
si flors per mi son espinas;
si mos cabells no pentinas,
si he de víurer hórfan, sol.

Sens haber pogut compréndrer
lo que un tèu pató valia,