Vés al contingut

Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/66

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sens véurer com responia
jo á ton amor maternal.

Benehit, mareta meva,
benehit lo jorn quem' mora,
lo meu cor que avuy trist plora,
de un sol vol á tu vindrà.




Si un jorn llegeixes mos cantars, hermosa,
tu que ploras també per ta mareta,
prega per totas dos amoroseta,
que ellas pregan á Dèu per sos fillets;

y cuant mústias las flors de aqueixa vida,
volem units del cel á la morada,
hi trobarem la prenda suspirada;
allí ns' espera l' maternal amor!!...