Y si l' fi 'm consegueix, que m' importa
de ma vida torment sempitern!
Surtia un flam, mes que siguia... no importa!
lo flam negre del horrible infern.
Ay! al menos son ánima pura
me sortís com molts creuhen que surt!
Surtam, hermosa, y guardant la postura
cual dols goig que per mi fou tant curt.
Surtam! sí, que 'ls teus ulls ay me mirian
com mirarme solian sovint,
que 'l aliento 'ls teus llavis aspirian
que 'm gosaba altre temps recullint.
Surt, vestida com sempre jo 't veya
sensilleta, sens pompa ni orgull,
pentinada com sempre jo 't deya,
¿ten recordas, ma verje?... aixi 't vull.
Aixi 't vull, angel meu, y enganyada
la meva ánima veuret creurá
creurá veuret felis tal vegada
y 'l torment del meu cor calmará.
Oh! sí! ja 't veig, lo moribundo aspecte
que sobre 'l llit sentada
donabas als meus ulls en la vetllada
que te 'm robá la mort, es ay 'l que ara
contemplo conmogut; teva es la cara
de sepulcral grogor que fer me mira;
teu es lo pit que roncament suspira;
teus los cabells que sobre 'l front te queyan
