Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/90

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

banyats de fret suor,... perdó, estimada!
Del intim del meu cor! perdó, si osada
ton sacrossant repos, la passió mia
profana ha perturbat... ¡Ay, no podía...
Ay no te'n vagias, no!... la veu profunda...
ab que m' parlas sofocada...
Tanca per Dèu la boca
que deixa moribunda
sortir á mots la amarga despedida.
Calla per Dèu! arrancam, ay!.. la vida.
Y no pronuncies mes unas paraulas
que en mos oidos sens callar ressonan
per mon etern torment... No hi veig... me ofego
se me entelan los ulls... no mes... no parlias!
no 'm repeteixias cruel tan tristas cosas;
enfonsam dins de las geladas llosas
que tapan los difunts, y menos feras
serán per mi las tétricas figuras!...
Ahont vas?...qué vols?...que freda estás!..ay! deixa,
deixam anar... ¡no puch!...la forsa 'm falta,
fantasma cruel, deixam está ¡perdonam!...
Me'n tornaré... tanca aquests ulls que 'm gelan
táncals per Jesucrist, que tas miradas
me espantan en estrem... ¡Correu... socorro!



V.


 Un terretremol horrorós sofoca
del mortal infelis la trista veu,
oberta está sa convulsiva boca
y un peu lluny apartat del altre peu.