Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/91

 Del cementiri la ajustada porta
bufant ab furia 'l vent ha sacudit,
y retronant la sacudida porta,
los ecos sepulcrals lo han repetit.
 Blanch resplandor, subitament, la cara
del bulto ha il·luminat... es un llampech...
llampech ferós que no ha esclatat encara
y ha conmogut lo mon del tró 'l bram sech;
 Llavors de un jove, las faccions mudadas
ab la claror del llam han descubert;
fortas passions allá en son front marcadas
son pit á tants tancat es ara obert.
 Un negre drap, que li serveix de capa,
de tafetá com un manton tallat,
de sa figura misteriosa tapa
ab descuidada gracia la mitat.
 Lo estrépit horrorós del tró y la porta
de son fatal abatiment lo han tret,
li bat lo cor, y son vigor conforta
la impressió forta que 'l soroll ha fet.
 Fuig del Camp-Sant precipitat, y apenas
tocan sos peus las pedras del brancal,
óuse un soroll igual al de cadenas,
óuse un soroll a veu de trompa igual:
 Surt y lo enlluerna 'l resplandor de un atxa
que á la má porta 'l que era una visió,
cual blavinegra y espantosa fatxa
al mes pintat infundiria pó';
 Marxa confusa de rahó y deliri,
que en cassos tals un no fanatich sent,
tant que aquell jove de sas armas tira