Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/94

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

— teníula! diu, y de ella se 'n despren
antes fentne dos trossos resolut,
que los llanssa á la cara de qui 'l pren.
 Los contraris de rabia tremolant
apúntanli llavors los seus fusells,
li disparan... y cau; y singlotant
murmura — Llibertat!... A ells!... A ells!...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

 Ja la nit ha vingut ab sas llumetas
com un mantell trapat contra claror;
ja no sona '1 timbal ni las cornetas,
ni se sent de las armas lo remor.
 Tan sols dels llops la famulench manada
romp lo silenci ab los udols aguts;
y allá en mitj d' un xopoll de sanch glassada
venssuts y vencedors jahuen venssuts.



II.


La viuda y l' orfe.


 Tota vestida de dol,
com la nit cuan fa mal temps,
se estaba una trista viuda