han respectat també los mes tirans.
He vist que cuant la general ruina
volgué la Fransa sense més ni més,
tú tan sols ab ta roja barretina,
prompte esquivares l' aligot francés.
Y obligantlo á amagar las sevas garras .
y abatintne l' orgull dels imperials,
he vist també que son las tevas Barras
de nostre Espanya los mes forts puntals.
¿Qui donchs no enveja tas brillants jornadas?...
¿qui no enveja, mirantne tants llorers,
lo ser fill de la patria dels Moncadas,
dels Jofres, Berenguers y Fivallers?...
Jo, Catalunya, sí, jo 't vull per mare:
jo só ton fill; de cor só catalá,
pus ab la sanch preciosa de mon pare
la teva terra inoculada está.
Ab ella se han regat de la planura
dels boscos y turons las verges flors.
Me ho recordan cuant miro sa hermosura
y altre volta las rego ab los meus plors.
Ma trista mare m' ho contaba un dia
al peu de un arbre coronat d' aucells:
— Allá sortí ton pare... Allí 's batía...
Aquí morí matant cridant «A ells!...»
Pàgina:Los trovadors moderns (1859).djvu/97
Aquesta pàgina ha estat revisada.
