Aquesta pàgina ha estat validada.
Primera bruixa. — Tinc el pólzer d'un pilot
—que naufragarà tocant a port.
—que naufragarà tocant a port.
Soroll de tabal a dins.
Tercera bruixa. — Un tabal, un tabal! Macbeth arriba.
Totes. — Les bruixes que ronden donant-se les mans
són els correus de la terra:
així van d'ací d'allà.
Tres per tu, tres per mí, tres per ella.
Silenci! L'encís es clos.
són els correus de la terra:
així van d'ací d'allà.
Tres per tu, tres per mí, tres per ella.
Silenci! L'encís es clos.
Entren Macbeth i Banquo.
Macbeth. — Mai he vist un jorn tant lleig i tant hermós.
Banquo. — Quant hi posen d'aquí a Forres? Què són aquestes coses tant marcides i am posat tant ferestec, que no semblen habitants de la terra? I tant mateix hi són? (A les Bruixes.) Que viviu o sou quelcom que l'home pugui interrogar? Sembleu entendre-m, puix totes alhora poseu el dit pansit sobre l llavi escatós. Tal volta sereu dònes, i, am tot, les vostres barbes no m permeten creure-us tals.
Macbeth. — Parleu, si podeu. Qui sou?
Primera bruixa. — Salut, Macbeth! Salut a tu, thani de Glamis!
Segona bruixa. — Salut, Macbeth! Salut a tu, thani de Cawdor!
Tercera bruixa. — Salut, Macbeth, que
seras rei més tard!
Banquo. — Bon senyor, per què us esfereiu i sembleu témer coses que fan de tant bon
