Pàgina:Macbeth (1907).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




ESCENA III


[Un erm prop de Forres. ]


Trons. Entren les Tres Bruixes


Primera bruixa. — D'on véns, germana?
Segona bruixa. — De matar porc.
Tercera bruixa. — I tu, germana?
Primera bruixa. — La dòna d'un mariner duia castanyes a la falda i mastegava, mastegava, mastegava. «Dóna-men», li dic. «Fes-te enllà!», crida la farta ronyosa. El seu marit se n'es anat a Alep de patró en El Tigre. Més jo hi faré vela en un cedaç, i, com una rata sense cua, jo faré, faré, faré...
Segona bruixa. — Jo t dono un vent.
Primera bruixa. — Que ets bona!
Tercera bruixa. — I jo un altre.
Primera bruixa. — I jo tinc tots els demés, i els ports d'on bufen i tots els punts que segueixen a la carta marina. Jo l tomaré sec com una palla. Ni de nit ni de dia baixarà la sòn a la teulada dels seus parpres. Viurà com un bandejat. Llargament, durant nou vegades nou setmanes, s'aflaquirà, se migrarà i se consumirà; i, mal que sa barca no s pugui perdre, serà ben batuda per la tempesta. Mireu què tinc!
Segona bruixa. — Veiam, veiam!