Pàgina:Macbeth (1907).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Lennox. — Quina ansia brilla en els seus ulls! Així apar qui va a dir coses extranyes.
Ross. — Déu salvi l rei!
Duncá. — D'on véns, digne thani?
Ross. — De Fife, gran rei, on les banderes noruegues repten el cel i glacen amb llurs ventalls el cor del poble. El mateix rei noruec, menant nombres terribles, aidat del més deslleal traidor, el thani de Cawdor, començà espantable atac; fins que l'espòs de Bellona, armat a la prova, l'afrontà i reptà a mesurar-se amb ell, arma contra arma, braç contra braç, doblegant el seu pit insolent; i, pera acabar, la victoria fou nostra.
Duncá. — Gran benhaurança!
Ross. — Talment ara Suenó, el rei noruec, demana tractes. Més no li permetrem ni enterrar els seus morts fins que ns hagi pagat en l'illa de Santa Coloma dèu mil lliures pera tots nosaltres.
Duncá. — Ja mai més el thani de Cawdor trairà la nostra fe. Vés, pronuncía sa mort immediata, i amb son mateix titol saluda a Macbeth.
Ross. — Sereu servit.
Duncá. — Ço que ell ha perdut, Macbeth ho ha guanyat.
Surten.