Pàgina:Macbeth (1907).djvu/100

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Mai més siguin creguts els diables impostors que juguen amb nosaltres amb mots de doble seny; que guarden llur paraula a nostra orella, i al nostre esper la trenquen. — No m vull pas batre amb tu.
Macduff. — Doncs rendeix-te, covard, i viu pera espectacle i esverament del món! Te tindrem com els monstres més extranys, pintat dalt d'un parpal, i a sota escriurem: «Aquí s veu el tirà».
Macbeth. — No m vull rendir, pera besar la terra als peus del noi Malcolm, i ser aquissat per les malediccions del poble. Mal que l bosc de Birnam sigui vingut a Dunsinan, i tu envers mi, que no ets pas nat de dòna, vull bregar fins al fi. Davant mon cos llenço l'escut guerrer: tira, Macduff, i damnat sia qui primer cridi «Prou!».
Surten lluitant. Alarma.


Retreta. — Sonada. — Entren amb tabals i banderes, Malcolm, Siward, Ross, els altres thanis i soldats.
Malcolm. — Tant-de-bo ls amics que ns manquen fossin sauls arribats.
Siward. — Alguns devien caure; i, amb tot, pels qui aquí veig, tant gran jorn com aquest no es car comprat.
Malcolm. — Macduff ens manca i el vostre noble fill.
Ross. — El vostre fill, senyor, ha pagat el deute del soldat. Ell sols va viure fins que