Pàgina:Macbeth (1907).djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



fou un home; lo qual, ses proeses en el lloc d'honor que defensà tantost no hagueren confirmat, que com un hom morí.
Siward. — Doncs, es mort?
Ross. — Sí, i endut fòra del camp. No mesureu pas pel seu merit vostre dol, car llavors no hauria fi.
Siward. — Tenia ses ferides al davant?
Ross. — Sí, en el front.
Siward. — Doncs bé, sigui l soldat de Déu! Tants fills tingués com tinc cabells, jo no ls desitjaria mort més bella. Amb això sa absolta es dita.
Malcolm. — Mereix major condol, i més li n vull jo esmersar.
Siward. — No n mereix pas més. Diuen que es partit bé i que ha pagat son compte. I, així, Déu sigui amb ell! -Aquí ns ve nou conhort.
Entra Macduff, amb el cap de Macbeth.
Macduff. — Salve, rei, car rei ets! Mira ont es el malehit cap del tirà! El món es lliure! Jo t veig circondat pels joiells de ton reialme, que en llurs cors diuen ma salutació; quals veus convido a que amb la meva clamin: «Salve, rei d'Escocia!».
Tots. — Salve, rei d'Escocia!
Sonada.
Malcolm. — No deixarem passar llarg temps ans no contem amb vostres sengles amors i no fem les paus amb valtres. Thanis i parents, desiara sigueu comtes, els pri-