Pàgina:Macbeth (1907).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



mercès, senyors. (Apart.) Aquesta incitació sobrenatural no pot ser dolenta, no pot ser bona. Si dolenta, per què m'ha donat penyora de succés, començant per una veritat? Jo soc thani de Cawdor. Si bona, com es que cedeixo an aquesta suggestió, la qual hòrrida imatge m'aixeca ls cabells i fa trucar el meu ferm cor a ses parets contra ús de natura? Les temors actuals són menys horribles que les imaginaries. L'idea d'un crim purament fantastic sacceja talment ma simple humanitat que l pressentiment ofega ses funcions i res es sinó l que no es.
Banquo. — Mireu que extasiat està l nostre company!
Macbeth (apart).— Si la sort me vol fer rei, doncs bé: la sort pot coronar-me sense que jo m bellugui.
Banquo. — Els nous honors li vénen com vestits nous, que no s'ajusten sinó a força d'ús.
Macbeth (apart).— Vingui lo que pugui, el temps i l'hora corren a travers del jorn més rufol.
Banquo. — Digne Macbeth, esperem vostre bon grat.
Macbeth. — Perdoneu-me. Mon totx cervell era torbat per coses oblidades. Amables senyors, les vostres penes són inscrites allí aon cada dia giro full pera llegir-les. Anem cap al rei. (A Banquo.) Penseu en lo esde-