Pàgina:Macbeth (1907).djvu/15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



-vingut, i a més bon lleure, havent-ho entretant sospesat, parlem-ne a cor obert.
Banquo. — De molt bon grat.
Macbeth. — Fins aleshores, prou. (A tots.) Veniu, amics.
Surten.



ESCENA IV


[Forres. El Palau.]


Sonada. Entren Duncá, Malcolm, Donalbain, Lennox i seguici.


Duncá. — L'execució de Cawdor està feta? Encara no han tornat els enviats?
Malcolm. — Missenyor, encara no han vingut. Però jo he parlat amb un que l'ha vist morir: diu que ha confessat molt francament sa traició, ha implorat el vostre perdó i mostrat un profon penediment. Res de sa vida li escaigué com el deixar-la. Morí com un que en la seva mort hagués estudiat de llençar lo més car que posseía com una indiferent futesa.
Duncá. — No hi ha cap art per esbrinar en el rostre la faisó de l'ànima. Era un cavaller en qui jo havia fundat una absoluta confiança.
Entren Macbeth, Banquo, Ross i Angus.
  O dignissim cosí! El pecat de ma ingra-