Pàgina:Macbeth (1907).djvu/16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



titut just ara m pesava. Tu tant t'ets avençat que l'ala més llesta de la recompensa es lenta per encalçar-te. Tant-de-bo haguessis merescut menys, per poder rebre en justa mesura mercès i pagament! Sols me resta dir-te que es més gran el teu deute que tot lo que puc pagar.
Macbeth. — El servei i la llealtat que us dec són pagats en prestant-los. Es part de vostra altesa rebre ls nostres deures; i aquests són al vostre Estat i trono com fills i servidors, que no fan sinó l que deuen en fent-ho tot per vostre amor i honra.
Duncá. — Benvingut sies. Jo he començat a plantar-te, i et faré arribar a plena creixença. Noble Banquo, tu no has merescut pas menys, ni t serà menys reconegut lo que has fet. Deix que t'abraci i t'estrenyi contra l cor.
Banquo. — Si aquí jo creixo, la cullita es vostra.
Duncá. — El comble de ma joia, folla de plenitut, cerca amagar-se en gotes d'aflicció. Fills, parents, thanis i vosaltres, quals llocs són més aprop, sapigueu que ara establim nostra successió en nostre hereu Malcolm, a qui nomenem desde ara Príncep de Cumberland, honor que no l'investirà an ell sol, puix signes de noblesa brillaran com estels sobre tots els qui n mereixin. (A Macbeth.) Ara, cap a Inverness, pera obligar-nos més a vós.