Pàgina:Macbeth (1907).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Macbeth. — El repòs es treball, si no s'usa en vostre obsequi. Jo mateix vull esser el vostre heralt i alegraré l'orella de ma esposa amb vostra vinguda. Així, humilment prenc comiat.
Duncá. — Mon digne Cawdor!
Macbeth (apart).— El Princep de Cumberland! Vet-aquí un obstacle aont haig de caure, sinó l salto, car en ma via està. Amagueu, estrelles, els vostres focs! Que la llum no vegi mos negres i pregons desigs! Que l'ull s'acluqui davant la mà! I tant mateix sigui allò que, en essent fet, l'ull tem de veure!
Surt.
Duncá. — Veritat, digne Banquo, ell es talment valent, i jo saborejo ls seus elogis: són per mi un banquet. Seguim-lo an ell, qual cura ns precedeix per dar-nos la benvinguda. Es un parent incomparable.
Sonada. Surten.



ESCENA V


[Inverness. Castell de Macbeth.]


Entra Lady Macbeth, llegint una lletra.


Lady Macbeth. — «M'apariren el jorn de la victoria, i he sabut pel més perfet report que