tenen una ciencia més que humana. Quan me cremava l desig de preguntar-los més, devingueren aire, en el qual s'esvairen. Mentre estava absort en l'admiració del prodigi, arribaren missatges del rei, que m'aclamaren «thani de Cawdor», amb qual titol abans m'havien saludat aquelles bruixes, remetent-me després a l'avenir amb el «Salut, rei que seras!». Això es lo que he cregut bo de confiar-te, ma estimada companya de grandeses, pera que no perdis ta part de goig, essent ignorant de quina grandor t'es promesa. Serva-t'ho en el cor, i adéu!».
Glamis ets i Cawdor, i seras lo que t'han promès. Amb tot, me fa por el teu natural: es massa ple de la llet d'humana tendresa pera pendre l camí més curt. Voldries ser gran; no t manca pas ambició, més sí la malicia que deuria acompanyar-la. Ço que altament desitges ho voldries santament. No voldries jugar fals, més voldries guanyar a tort. Voldries seguir, gran Glamis, la veu que t crida: «Això has de fer si ho vols», i haure allò que més aviat tems de fer que no desitges que s desfaci. Vine-m aquí, que jo pugui vessar mon esperit en ta orella, i espurgar amb el valor de ma llengua tot lo que t'aparta del cercol d'or amb que l destí i el favor sobrenatural semblen voler coronar-te.
Pàgina:Macbeth (1907).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat validada.
Entra un criat.
