Aquesta pàgina ha estat validada.
Quines són tes noves?
El Criat. — El rei ve aquesta nit.
Lady Macbeth. — Que ets boig, de dir això? No es amb ell el teu amo? Si així fos, hauria avisat pera amanir-nos.
El Criat. — Si no us desplau, es veritat. El nostre thani arriba; ha despatxat un dels meus companys, que, quasi mort d'aufec tenia halè amb prou feines pera dir el seu missatge.
Lady Macbeth. — Hagueu-ne cura, que porta grans noves.
Surt el criat.
El corb mateix es ronc, que crida la fatal entrada de Duncà en el meu castell. Veniu, esperits que assistiu als pensaments de mort, desfemelleu-me aquí, i ompliu-me a doll, de cap a peus, de la més sinistra crueltat! Espessiu la meva sang; tapeu l'accés i el pas a la pietat, pera què cap natural rampell de compunció saccegi mon ferest designi, ni posi trava a son compliment. Veniu a mos pits de dòna, i mudeu ma llet en fèl, vosaltres, oh ministres del crim, onsevulga els vostres sers invisibles a l'aguait siguin de malvestats. Vine, densa nit, i envolca-t amb el més negre fum de l'infern; que l meu fi coltell no vegi la ferida que fa, ni guaiti l cel per la fosca cortina, pera cridar: «Atura, atura!».
Entra Macbeth.
Gran Glamis! Digne Cawdor! Més gran
