Pàgina:Macbeth (1907).djvu/23

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

-sassinat pogués acabar amb les conseqüencies i haure succés amb llur acabament; si aquest cop fos tot i la fi de tot aquí, no més aquí, en aquest banc i escull del temps, prou riscaria l salt de la vida futura. Més en tal cas també aquí som judicats, puix no més ensenyem lliçons de sang, que, un cop apreses, se giren contra llur mestre; i la nivelladora justicia comana als nostres llavis el mateix filtre del nostre càlzer emmetzinat. Ell es aquí en doble confiança: primer, per ser jo l seu parent i el seu sotmès, dues fortes raons contra l'acte; després, per ser el seu hoste, que deuria al seu assassí tancar la porta, i no pendre l punyal jo mateix. A més, aquest Duncà ha usat tant dolçament el seu poder, ha estat tant pur en son alt carrec, que ses virtuts, com angels amb trompetes, clamaran la damnació d'aquesta mort; i la pietat, com un infant nu, nou-nat cavalcant l'huracà o querubins del cel montats en invisibles corcers d'aire, bufarà l'horrible fet en tots els ulls, talment que l vent serà negat de llagrimes. No tinc pas esperó per picar els flancs del meu intent, sinó sols l'ambició que, al saltar en sella, pren massa embranzida i cau a l'altra banda.
Entra Lady Macbeth.

  I, ara, què hi ha de nou?

Lady Macbeth. — Acaba de sopar. Per què heu deixat la cambra?