Pàgina:Macbeth (1907).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Macbeth. — Que ha preguntat per mi?
Lady Macbeth. — No sabeu que sí?
Macbeth. — Hem de deixar aquest negoci: ell acaba d'honorar-me, i jo he guanyat gran renom de tota mena de gent, que cal usar i servar en son nou llustre, i no tant prest foragitar.
Lady Macbeth. — Era, doncs, ebria l'esperança amb que us vestíreu? Que s'ha endormit després? I ara s desperta, i torna lívida davant lo que ella féu tant lliurement. Desde ara sé lo que es la teva amor. Per ventura tens por d'esser en acte i valor lo que en desig? O voldries tu tenir ço que estimes l'ornament de la vida, i viure un covard en ta propria estima, deixant que l «no goso» guaiti al «voldria» com el pobre gat de l'adagi?
Macbeth. — Calla, si t plau. Jo goso fer tot lo que a un home escau; qui gosa més no ho es.
Lady Macbeth. — Quina bestia era, doncs, la que t féu mostrar-me aquesta empresa? Quan gosaves fer-ho, llavors eres un home, i quant més seras que lo que eres, tant més home seras. Quan ni l temps ni l lloc eren a posta, tu els en volies fer; ara ells mateixos s'ho han fet, i llur acord te desfà a tu. Jo he criat, i sé lo tendre que es d'amar l'infant que s'alleta: doncs, al punt que m somreia, mon mugró hauria arrencat de ses molles genives i esclafat son cervell,