Pàgina:Macbeth (1907).djvu/26

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





ACTE SEGON




ESCENA I


[Un pati en el castell de Macbeth.]


Entren Banquo i Fleanci al davant amb una torxa.


Blanquo. — A quin punt es la nit, noi?
Fleanci. — La lluna es posta; no he sentit el rellotge.
Blanquo. — I es pon a les doze.
Fleanci. — Jo crec que es més tard, pare.
Blanquo. — Té: pren ma espasa. Al cel fan estalvis; totes ses llums són apagades. Pren això també. Un llord ensopiment pesa com plom sobre l meu cos, i, amb tot, no voldria dormir. Poders celestials, reprimiu en mi ls malvats pensaments, als quals natura dóna via en el repòs!