Pàgina:Macbeth (1907).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Entra Macbeth i un criat amb una torxa.

  Dóna-m l'espasa. Qui hi ha aquí?

Macbeth. — Un amic.
Banquo. — Com, senyor, encar no reposeu? El rei es al llit. Ha estat extraordinariament gojós, i ha concedit grans llargueses al vostre servei. I aquell diamant am que ha obsequiat la vostra esposa, saludant-la amb el nom d'amable hostesa. S'ha retirat immensament satisfet.
Macbeth. — No estant preparats, la nostra voluntat devingué esclava del defecte, que en altre cas lliurement hauria obrat.
Banquo. — Tot està bé. L'altra nit vaig somniar amb les tres bruixes. A vos us han mostrat qualque certesa.
Macbeth. — Jo ja no hi penso. Am tot, si poguessim obtenir de vós una hora, ens plauria esmersar-la en qualques mots sobre l'assumpte, si ns volguessiu fer el favor.
Banquo. — A vostra amable disposició.
Macbeth. — Si us ajusteu a mon pensament, quan sigui l cas, n'haureu honor.
Banquo. — Sempre que no l perdi cercant augmentar-lo, i servi mon cor lliure i ma llealtat pura, soc posat a escoltar-vos.
Macbeth. — Bon repòs entretant.
Banquo. — Mercès, senyor. Lo mateix us dic.
Surten Banquo i Fleanci.
Macbeth (al criat).— Vés: digues a ta mes-