Pàgina:Macbeth (1907).djvu/34

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Ja va, ja va! Membreu el porter, si us plau. [Obra la porta.]
Entren Macduff i Lennox.
Macduff. — Tant tard t'has retirat, amic, que encara jeies?
Porter. — A fe, senyor, que hem estat trincant fins al segon gall. I el beure, senyor, es gran provocador de tres coses.
Macduff. — Quines tres coses provoca l beure especialment?
Porter. — Per cert, senyor, vermellor de nas, sòn i orina. La lascivia, senyor, la provoca i desprovoca; provoca l desig, però en lleva l compliment. Per tant, beure molt se pot dir que es equivocació de lascivia: la fa i la trenca; l'empeny i l'atura; l'encoratja i la descoratja; l'encarrila i la descarrila; en conclusió, l'equivoca fins a endormir-la, i, donant-li la desmentida, la planta.
Macduff. — Jo crec que l beure t'ha donat la desmentida aquesta nit.
Porter. — Així ha fet, senyor, i per la gola; més ja li he fet pagar sa embusteria; i essent jo, com crec, massa fort pera ell, si bé es cert que algun cop m'ha fet alçar les cames, amb tot he trobat camí de rebutjar-lo.
Macduff. — Que s lleva l teu amo?
Entra Macbeth.
  Els nostres trucs l'han desvetllat; heusel aquí.