Pàgina:Macbeth (1907).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



vat i han fugit, ço que llença damunt ells la sospita del crim.
Ross. — També contra natura. Oh improvida ambició, que vols devorar els elements de ta propria vida! Així es lo més probable que la reialesa caigui en Macbeth.
Macduff. — Ja es nomenat i partit cap a Scone per rebre l'investidura.
Ross. — Ont es el cos de Duncà?
Macduff. — L'han dut a Colme-Kill, el sagrat deposit dels seus predecessors i custodia de llurs òssos.
Ross. — Que aneu a Scone?
Macduff. — No, cosí, men vaig a Fife.
Ross. — Doncs, jo sí.
Macduff. — Està bé; que hi pogueu veure coses ben fetes! Adéu! No passi que ls vestits vells ens seguin més bé que ls nous!
Ross. — Adéu, pare.
Jai. — Que la benedicció de Déu vagi amb vos i amb aquells que volen tornar en bé el mal, i en amics els enemics!
Surten.