Pàgina:Macbeth (1907).djvu/43

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Macbeth, de reina; Lennox, Ross, senyors,
dames i seguici.
Macbeth. — Vet aquí l nostre hoste principal.
Lady Macbeth. — Si l'haguessim oblidat, hauria estat una tara en nostra gran festa, d'allò més desavinent.
Macbeth (a Banquo).— Anit, senyor, tenim un sopar solemne, i jo prego la vostra presencia.
Banquo. — Que vostra altesa m mani, a la qual amb lligam indisoluble ls meus deures per sempre són juntats.
Macbeth. — Cavalqueu aquesta tarda?
Banquo. — Sí, mon bon senyor.
Macbeth. — Altrament, hauriem desitjat oir el vostre bon parer, que sempre ha estat grave i sortós, en el concell d'avui; més ja l pendrem demà. Aneu gaire lluny?
Banquo. — Tant lluny, senyor, com calgui pera omplir el temps fins al sopar; si l meu cavall no va mellor, hauré de manllevar a la nit una o dues negres hores.
Macbeth. — No falteu a nostra festa.
Banquo. — Missenyor, no faltaré.
Macbeth. — Oim que ls nostres nebots sanguinaris són establerts a Inglaterra i a Irlanda, no confessant llur cruel parricidi i omplint llurs oidors d'extranyes invencions. Més ja n parlarem demà, quan tindrem a l'ensems causa d'estat que a tots plegats ens clama. Cuiteu, a cavall! Adéu, fins al vespre! Ve amb vós Fleanci?