Vés al contingut

Pàgina:Macbeth (1907).djvu/68

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

penyora del destí: tu no viuras; per que jo pugui a la palida por dir que menteix, i dormir mal que troni.
Tro. Tercera Aparició: un Infant coronat amb un arbre a la mà.
Què es això que s'alça com el fill d'un rei, i du en el tendre front el cercle excels de la sobirania?
Totes. — Escolta, més no li parlis.
Tercera Aparició. — Siguis brau i soberc com un lleó, i no hagis cura qui crida i qui gemega, ni ont hi ha conspiradors. Macbeth jamai serà vençut fins que l gran bosc de Birnam contra ell vingui vers l'alt tossal de Dunsinan.
Davalla.
Macbeth. — Això mai no serà. Qui pot fer lleva en la forest, i manar l'arbre que desferri sa rel clavada en terra? Dolços pronostics! Bé! cap de revolta, no t'alcis mai fins que l bosc de Birnam s'alci, i el nostre enlairat Macbeth viurà l terme de natura, pagant son halè al temps i la mortal costum. Amb tot, mon cor glateix per saber una cosa. Digueu-me, si l vostre art tant pot dir: la niçaga de Banquo regnarà mai en eix reialme?
Totes. — No vulguis saber més.
Macbeth. —Jo vull ser satisfet. Si això m negueu, que una eternal maledicció sobre vosaltres caigui! Feu-m'ho saber. Per què s'enfonza la caldera? i quin sò es aquest?