Pàgina:Macbeth (1907).djvu/69

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Musica d'oboes.
Primera Bruixa. — Sorgiu!
Segona Bruixa. — Sorgiu!
Tercera Bruixa. — Sorgiu!
Totes. — Sorgiu a sos ulls i son cor afligiu;
veniu mateix que ombres i fugiu!
Un seguici de vuit Reis, el darrer amb un espill a la mà. L'espectre de Banquo ls segueix.
Macbeth. — Tu t sembles massa a l'esperit de Banquo; fòra! La teva corona m'abrusa ls ulls. I el teu cabell, tu, l'altre front cerclat d'or, es com el primer. Un tercer es com el segon. -Porques bandarres! Per què m mostreu això? -Un quart! Salteu, ulls! Què, s'extendrà la renglera fins el crac del juhí final? Un altre encara! Un setè! No n vull veure més. I tant mateix vet-aquí l vuitè, el qual du un espill que men mostra molts més; i alguns ne veig que porten doble esfera i triple ceptre. Vista horrible! Ara veig que es veritat; car el sagnós Banquo m somriu i mels signa com seus.
Les aparicions s'esvaeixen.
  (A les Bruixes.) Com, es, doncs, així?
Primera Bruixa. — Sí, senyor, tal com heu vist. Més, per què està Macbeth tant esglaiat? Veniu, germanes, alegrem son esperit i mostrem-li nostres mellors platgeris. Jo encisaré l'aire per que ns dongui un to, mentres vos executeu l'antiga ronda; per manera que aquest gran rei pugui dir gra-