Pàgina:Macbeth (1907).djvu/77

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



sagna, i cada jorn una nova nafra s'ajunta a ses ferides. Penso també que força mans s'alçarien per mon dret; i aquí de la graciosa lnglaterra tinc ofrena de bons mils d'homes. Més, amb tot, quan trepitgés el cap del tirà o el dugués a la punta de ma espasa, mon pobre país sofriria més mals que abans, més patiria i amb més diverses vies que mai, sota l seu successor.
Macduff. — Qui fóra aquest?
Malcolm. — Es jo mateix que vull dir, en qui sé tant empeltada tota llei de vici, que, quan trobi eixida, el negre Macbeth semblarà pur com la neu, i la pobra patria l tindrà per un anyell, en comparant-lo amb els meus mals sens fi.
Macduff. — Ni de les horribles legions infernals pot sortir un diable en crims més condemnat que aquest Macbeth.
Malcolm. — Jo l poso sanguinari, luxuriós, coquí, fals, perfidiós, violent, maliciós, fetint de tot pecat que tingui nom. Més no hi ha pas fons, cap, en ma voluptat: les vostres mullers, les vostres filles, les vostres matrones i les vostres donzelles no podrien pas omplir la cisterna del meu apetit, i el meu desig derrocaria tota resclosa que s'oposés al meu voler. Mellor Macbeth que no un tal pera regnar.
Macduff. — L'intemperança ilimitada es per natura una tirania; ella ha causat la prematura vaga del feliç trono i ha estat la