Aquesta pàgina ha estat validada.
Macduff. — A qui atanyen? a la cosa pública? o es un greu singular propri d'un sol pit?
Ross. — No hi ha ànima honrada que no hi tingui part de dol; valdament la principal a vós sol toqui.
Macduff. — Si l dol es meu, no mel guardeu; que prest el tingui.
Ross. — Que les vostres orelles no avorreixin sempre més ma llengua, que l sò més greu els va trametre que mai hagin sentit.
Macduff. — Hum! Ja ho endevino!
Ross. — Vostre castell ha estat sorprès; vostra muller i nins barbarament assassinats: recontar com, fóra an aquest munt de cadavres afegir la vostra mort.
Malcolm. — Misericordia de Déu! — (A Macduff.) Que, home! no us caleu així l barret damunt les celles! Dongueu mots al dolor! El greu que no parla rondina al cor sobreixit i el fa esclatar.
Macduff. — Els meus fills també?
Ross. — Dòna, nins, sirvents, tot lo que van trobar.
Macduff. — I haver jo d'esser fóra! — Ma esposa també morta?
Ross. — Ja us ho he dit.
Malcolm. — Aconhorteu-vos. Fem medicina de nostra gran revenja, pera curar aquest mortal agravi.
Macduff. — Ell no té fills. — Tots els meus bufons? Tots, heu dit? — Oh esparver in-
