Pàgina:Macbeth (1907).djvu/86

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



altres accions materials, li heu sentit dir res qualque vegada?
Dama. — Coses, senyor, que no vull pas recontar com ella ha dit.
Doctor. — A mi ho podeu fer, i molt a posta ho ferieu.
Dama. — Ni a vós ni a ningú, no tenint testimonis que confirmin mes paraules.
Entra Lady Macbeth amb una candela.
  Mireu, ara ve! Es sa mateixa guisa; i, per ma vida, fondament dormida. Observeu-la; no us bellugueu!
Doctor. — Com s'ha fet amb aquest llum?
Dama. — Com? El tenia amb ella; sempre té llum a la vora; es ordre seva.
Doctor. — Mireu, té ls ulls oberts.
Dama. — Sí, més el seny n'es clos.
Doctor. — Què es lo que ara fa? Mireu com se frega les mans.
Dama. — Es una acció habitual en ella, de fer com si s rentés les mans. Jo l'he vista fer això per un quart d'hora.
Lady Macbeth. — I encara hi ha una taca.
Doctor. — Oiu! Parla. Escriuré lo que li senti dir, pera ben refermar-me la memoria.
Lady Macbeth. — Enfòra, malehida taca! Enfòra, dic! — Una, dos; sí, ara es temps de fer-ho. — L'infern es fosc! — Vergonya, senyor, vergonya! Un soldat tenir por? Què hem de témer qui ho sabrà, quan ningú pot cridar el poder nostre a comptes? —