Pàgina:Macbeth (1907).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



Tant mateix, qui hauria cregut que aquell jai tingués tanta sang al cos?
Doctor. — Remarqueu això?
Lady Macbeth. — El thani de Fife tenia una dòna; ont es ara? — Com, aquestes mans no seran mai netes? — Prou d'això, missenyor, prou d'això; tot ho féu malver amb aquests esglais.
Doctor. — Aneu, aneu; heu sabut lo que no devieu.
Dama. — Ella ha dit lo que no devia, n'estic segura. Déu sab lo que ella sab!
Lady Macbeth. — Encara l'olor de sang! Ni tots els perfums de l'Arabia podran endolcir aquesta maneta. Oh, oh, oh!
Doctor. — I quin sospir! El cor es greument carregat.
Dama. — Tal cor no voldria jo tenir en el meu pit per tota l'honor de la seva persona.
Doctor. — Bé, bé, bé.
Dama. — Vulgui Déu que així sigui, senyor.
Doctor. — Aquesta malaltia es enllà de la meva art. Amb tot, n'he conegut que passejaven en somni i són morts al llit molt santament.
Lady Macbeth. — Renteu-vos les mans, poseu-vos la roba de nit; no sembleu tant palit! — Jo us ho torno a dir: Banquo es enterrat; no pot pas eixir de sa tomba.
Doctor. — Encara això?
Lady Macbeth. — Al llit, al llit! Truquen