Pàgina:Macbeth (1907).djvu/88

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

a la porta. Veniu, veniu, veniu, veniu! Doneu-me la mà. Lo que es fet no pot desfer-se. Al llit, al llit, al llit!
Surt.
Doctor. — Se n'anirà ara al llit?
Dama. — De dret.
Doctor. — Hi ha ruins murmuris per tot arreu. Fets contra natura crien treballs contra natura. Els cors infectats descarreguen llurs secrets als sords coixins. Més necessita ella del preste que del metge. Déu, Déu ens perdoni! Hagueu cura de ella; aparteu-li tot medi de danyar-se, i tingueu-li sempre ls ulls damunt. Amb això, bona nit. Mon cor ha ofegat i esparverat ma vista. Prou penso, més no goso parlar.
Dama. — Bona nit, bon doctor.
Surten.



ESCENA II


[El camp vora Dunsinan.]


Tabals i banderes. Entren Menteith, Caithness, Angus, Lennox i soldats.


Menteith. — La força inglesa es aprop, menada per Malcolm, son oncle Siward i el bon Macduff. La revenja ls crema, puix llurs cares causes excitarien l'home mort al més sagnant i furient carnatge.