Pàgina:Macbeth (1907).djvu/89

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Angus. — Vora l bosc de Birnam els trobarem. D'aquella banda venen.
Caithness. — Qui sab si amb son germà es Donalbain?
Lennox. — Per cert, senyor, no hi es. Jo tinc una llista de tota la noblesa: hi ha l fill de Siward i molts tendres joves que just ara fan llur primera mostra d'homes.
Menteith. — Què fa l tirà?
Caithness. — Ferm fortifica l gran castell de Dunsinan. Algú diu que es boig; altres, que menys l'avorreixen, li diuen valenta furia. Més certament que no podrà fermar sa destrempada causa dins la cintura del govern.
Angus. — Ara ell sent com sos crims secrets s'aferren a ses mans; ara seguides revoltes li retreuen sa perfidia. Als qui ell comana sols mou el manament i gens l'amor. Ara ell sent que l seu titol li penja ample com roba de gegant en lladre nano.
Menteith. — Qui, doncs, blasmarà son seny trastocat de recular en sobressalt, quan tot lo que hi ha en ell renega d'esser-hi?
Caithness. — Bé, marxem a prestar obediencia on realment se deu. Encontrem el metge de la nostra plaga, i amb ell vessem tota la nostra sang en el remei de la patria.
Lennox. — O tanta com sigui mester pera arrosar la flor sobirana i negar les males herbes. En marxa vers Birnam!
Surten, en marxa.