Pàgina:Macbeth (1907).djvu/90

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




ESCENA III


[Dunsinan. Una cambra en el castell.]


Entren Macbeth, el Doctor i seguici.


Macbeth. — No m porteu més noves; que fugin tots! Fins que l bosc de Birnam no vingui a Dunsinan, no cal que la por em torbi. Qui es el noi Malcolm? No es pas ell nat de dòna? Els esperits que saben tots els destins humans m'han declarat això: «No temis, Macbeth; cap home que sigui nat de dòna haurà mai sobre tu poder». Fugiu, doncs, falsos thanis, i ajunteu-vos amb els farts inglesos. L'esperit que m mena i el cor que tinc mai falliran de dubte ni tremeran de por.
Entra un Criat.
  Que l diable t'abrusi, badoc cara de llet! D'ont has tret aquest posat d'anec?
Criat. — Hi ha dèu mil...
Macbeth. — Anecs, beneit?
Criat. — Soldats, senyor.
Macbeth. — Vés, pessiga-t la cara, i enrogeix-te la por, marrec, fetge de lliri! Quins soldats, mussol? Mort de la teva ànima! Tes galtes de paper són conselleres de por. Quins soldats, cara de xarigot?
Criat. — La host inglesa, si us plau.