Pàgina:Macbeth (1907).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Macbeth. — No, ni més terrible.
Jove Siward. — Menteixes, tirà avorrit; amb l'espasa t provaré com dius mentida.
Combaten i el jove Siward es mort.
Macbeth. — Tu eres nat de dòna. Més men ric de l'espasa, men burlo de l'arma, brandada per home que es nat de dòna.
Surt.
Alarma. Entra Macduff.
Macduff. — Cap aquí es el brugit. -Tirà, mostra ta cara! Si tu ets mort i sense cop de mi, les ànimes de ma esposa i de mos fills no m deixaran en pau. Jo no puc pas batre vils soldats, quals braços són llogats per dur les llances. O tu, Macbeth, o bé, amb son fil intacte, mon glavi enveinaré sens cop ferir. Aquí tu deus estar; aquest gran brugit sembla anunciar un gran capitost. Fes que l trobi, fortuna, i més no imploro.
Surt. Alarma.
Entren Malcolm i Siward.
Siward. — Per ací, missenyor. El castell s'es rendit tot bonament. Les gents del tirà lluiten a les dos bandes; els nobles thanis són braus en la batalla; el jorn ja quasi bé s declara vostre, i poc ja resta a fer.
Malcolm. — Hem topat enemics que al costat nostre s baten.
Siward. — Entreu, senyor, en el castell.
Surten. Alarma.