4. Tot sò qu'es pronunciat, s'ha de representar amb un signe especial; i axí no ha de quedar cap sò sense grafiar.
§ 3. Cap d'aquestes quatre condicions fonamentals se cumplex en les ortografies ordinaries que s'usen avuy a Catalunya am diferents variants.[1] Just alguns exemples ben triats basten per posarho a la vista:
1. El signe a representa en la paraula trobar el sò [a], en la paraula caxa el sò [ạ] i en la paraula malalt el sò [ą], per lo matex tres sons diferents. La condició 1) queda axí sense cumplir.
2. El signe u dins la paraula guerra, el signe h dins la paraula foch, el signe r dins la paraula trobar no son pronunciats. Per lo metex no's cumplex la condició 2).
3. El sò [k] es representat dins el mot foch p'el signe ch, dins el mot camí p'el signe c, i dins el mot que p'el signe qu. Per lo metex no's cumplex la condició 3).
4. El sò [y], que entra en les paraules feel [fǝyęł], obeex [u̥ƀǝyęš], no es representat gráficament per un signe. Per lo metex no's cumplex la condició 4).
Conseqüentment l'ortografia ordinária no pot servir p'el fi espressat dins § 1.
______________
- ↑ Lo metex esdevé a les ortografies de les llengües francesa, italiana, castellana, alemanya, inglesa etc.
