qu'aprèn la pronunciació catalana ó vol assegurarse en cada fonema si empra ò no correctament el sò de la glòtis. Ademés, té de verificar aquesta prova primerament per fonemes articulats separadament, després per paraules pronunciades a poc a poc.
2ª. Pera comprovar el resultat farem la prova del cant: tot fonema sonor pot esser cantat ab qualsevol tò musical ó segons una melodia. En aquesta prova, es precis que la durada del fonema se puga prolongar a voluntat, com per ex. en [a, e, m, n, l, etc.]. Els sons esplosius, que son de durada limitada (veyau plana 26), malgrat esser sonors, dificilment poden esser cantats, p. ex. [b, d, g].
Tots els fonemes sorts, no poden esser cantats, p. ex. [s, š, f].
Pera assegurarse de la manera com en la parla están distribuits els fonemes sonors y sorts, se canta a poc a poc el comensament dels Segadors emprant els dos mètodes descrits més amunt El resultat es el següent (els fonemes sorts, no cantables, estan impresos en lletra groxuda):
Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vista rica y plena!
Ara'l rey nostre senyo(r)
declarada ns té la guerra.
Bon cop de falç, defenso(r)s de la terra!
Nota 1ª. El grau en que una llengua es cantable dependex sens dubte de la frequència relativa dels fonemes sonors que posseex. Si observam i contam els fonemes que s'empren en la conversa tirada, obtenim p. ex. el següent resultat:
