Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Hassen, estúpidament.

     Sí; y quan desperto
ella no hi es, y la botelía es buyda.
Tu t'embriagas també!

Said, ab tristesa y compassió.

     Oh! Miserable!
Munt de carn per podrir!

Hassen

     Y bé: la dona
qu'esperavas es ella? La... cristiana?

Hassen

    (Ah! So jo'l miserable!)

Hassen, anant al peu de la escala.

     Sents? Renyeixen
á dalt. Te perts! (Com s'ha tornat!)

(Se sent la veu de dos que disputan.)
Said, vacila en pujar á coberta. Quan se determina veu que baixan Joanot y Malek.

     Inspíram,
Alá!

ESCENA XVI
SAID, HASSEN, JOANOT, MALEK, OSMAN, MAHOMET, y altres corsaris. Sols baixan á la escena Joanot y Malek; los demés s'están uns á la escala y altres dalt, mirant ab interés á la escena. Baixarán poch á poch quan s'indiqui.


Hassen

    Ja son aquí.