nos diuhen ells que som. Qué! No, no; ara
la terra será lluny. No m'ho recordis!
Y ab tot, dintre un instant...
Y ab tot, dintre un instant Oh! Per qué cridas?
També ets traidor al capitá? Si ella
t'hagués sentit!...
t'hagués sen Senyor!
t'hagués sentit!... Dáume las onas,
eternament alsantse entre la terra
y mon vaixell! Oh, com montanyas vingan:
mes la terra, jamay! Hassen no gosas
si no ab odi tu? Digas: no somniares
en ta vida, un sol cop, ab una ditxa
compresa .. y may sentida? No vejeres,
los ulls tancats, vagar sobre la terra,
sens forma, ni colors, mes certa, hermosa,
la dona qu'es per tú; qu'es teva, teva,
com teu es lo teu ser; que't la reclama
lo tirá d'aquí dins?
lo tirá d'aquí dins? No la vejeres?
No l'has sentida may posant la boca
sobre ta orella, y dirte: jo t'estimo,
jo't tinch pietat! Qué hi fá que t'aborreixi
tot un mon corromput, ay pobre! Un día
vindré per no deixarte. Espera!... Espera!
Hassen no l'has sentit?
